El borrikin

Des de primers de 2000 i fins a darrers de 2005, no hi ha hagut un sol dijous, més que amb molt poquetes excepcions, en què el teu germà Jordi Preparan i tu no hàgiu dinat en un fast food-franquícia d’alguna multinacional americana. Recordes? Primer a Barcelona-Sants. Després a Barcelona-Plaça Catalunya i rodalies. Més darrerament a Barcelona-Muntaner. N’hi havia prou amb arribar a les 12.30 del migdia del dijous i ja era un fet el que tu o el teu compare, us creuéssiu un SMS que tots dos teníeu ja pregravat i que deia: Un borrikin?

La conya arribava fins al punt en què, fins i tot en ple mes d’agost, fins i tot des de l’extranger, us creuàveu un missatge així per saber, senzillament, que les coses anaven bé i que a les cases respectives tot marxava amb normalitat.

Ara que, per circumstàncies professionals, ja no és possible aquesta trobada entre setmana, trobes molt a faltar les furtives visites als Cafès-Internet, quan ningú tenia Internet a casa, i les allisades que li fotíeu al catàleg de Discos Castelló i les voltes per la FNAC, i per l’Abacus, i mil passejades que havíeu hagut de fer per Barcelona.

El borrikin ja fos en versió Burger King, McDonald’s o Kentucky Fried Chicken, va ser l’excusa que us va mantenir en contacte durant uns anys crítics per a tu mateix. Visca!

Per donar unes notes més a aquest post, afegeixes que, en la teva modesta opinió, Burger King és la cadena d’establiments de les tres esmentades que fa les millors patates fregides. Que Kentucky és, de llarg, el que pitjor les fa i més bruts té els establiments de Barcelona i que McDonald’s posa, en general, les millors hamburgueses. Són opinions personals, sí. Però opinions fonamentades en cinc anys de clientel·la, dijous rere dijous, en comandita.

La foto que apareix al post no és, com veus, ni de BK, ni de McD ni de KFC. Ans al contrari, és una fantàstica hamburguesa servida com te la posen al Molly Malone’s d’Amsterdam, del qual ja has fet una entrada el dia que vas parlar de la sidra. Recordes que havia plogut, havíeu caminat un munt i teníeu molta gana. Lamentablement el menjar que trobàveu pel camí era car i dolent, i vau optar per la seguretat d’un aspecte com el que veus. A destacar les patates fregides, que per comptes d’estar fregides amb oli ho estaven amb mantega, i els fesols Heinz, de calibre baby i remenats amb tomàquet. El producte existeix a l’estranger i és francament potent.  

~ per Gargantua a Setembre 19, 2006.