Més borrikin
Em causen desconcert les situacions generades després de divulgar-se algunes prohibicions de la Sanitat Pública que, potser amb tota la bona intenció, acaben demonitzant moltes persones que no fan res de mal fet. Per exemple, em sap greu la persecució (o buit social) que sofreixen els fumadors o els menjadors d’hamburgueses.
Pressuposo que les mesures contra l’ús públic del tabac o el consum de menjars pteracalòrics han estat ben intencionades, però la nostra societat decodifica els missatges de forma tan partícular que els no fumadors i els no menjadors d’hamburgueses empaiten els que ho són amb malvolença i els que ho són odien els qui els empaiten.
Així doncs, ara per ara no sé si la culpa és dels que mengen i fumen, dels que prohibeixen o dels que ni mengen ni fumen. O tal vegada, com segurament serà, no hi ha culpes enlloc. Però els efectes, en la pràctica, són els propis de l’existència de la més severa culpabilitat.
Davant d’aquesta inquietud irresoluble, em fa gràcia la perspectiva dels sociòlegs, anteposada en molts casos a la dels polítics, i que en paraules d’un professor meu d’anys enrere es podria traduir com:
Hi ha qui estudia maneres d’adormir el poble (el poder institucionalitzat)
Hi ha qui estudia maneres de despertar el poble (el poder revolucionari)
Hi ha qui estudia de quines maneres dorm el poble (el sociòleg)
Em sento més còmode com a sociòleg que com a polític. Em diverteix. Per això, avui exposo aquí dues manifestacions extremes i contraposades. La “fàtua” de la Sanitat espanyola, contra el model americà de “laissez faire” de la cadena Heart Attack Grill d’Arizona.
Clarament, comparant els dos missatges, és mólt més interessant el del model d’hamburguesa “quadruple bypass”, servit per unes cambreres d’infart, acompanyat de tabac, patates fregides i moltes calories. Però, amics i amigues, no sempre el més atractiu és el més convenient. O sí?
És la guerra. Fins i tot Burger King -borrikin, en endavant- ha llançat el seu blog per a aglutinar aquelles persones que desitgin aglutinar-se -mai millor dit- al voltant del ketchup i els entrepans de talla XXL. http://www.manthem.com/
Il·lustració (c) www.heartattackgrill.com/ correspon al “quintuple bypass burger”, el rècord de velocitat de fagocitació de la qual està en 1 minut i 47 segons.


No ho veig massa clar…(potser cataràctes), però ¿què cony vol dir http://? i aixo de www, ja m’emfarfega. Talment el l’anou moscada, polsada amb excés. ¿No creus?. Pentura són els anys…
Pastís de fi de mes: Rosegons de pa, del fons del calaix. Dues tasses d’aigua tebiona, un polç de sal. Remoure-ho i, en espessir-se, acompanyar-ho amb lectures de Borsa. No cal bicarbonat.¡¡¡ Carpanta jubilat i pensionista.