Una nit de reis
Cavalcada de Reis de 2007. Em trobo amb en Jordi-preparan, la Rosa, els nens, els seus pares i la resta de la família en el mateix racó del Passeig de sempre. Els Reis passen. Els nens com bojos.
En acabar, en Jordi-pare i l’Emilia em conviden a acompanyar-los al sopar familiar, a casa seva. Quatre generacions -besàvia, àvia, pares i néts- celebren la vetlla amb un àpat generosíssim de carn a la brasa, amanida, escalibada i una font de fesols cuits amb cansalada com feia anys que no havia vist.
Recordo que a finals dels anys vuitanta i primers dels noranta, quan estudiàvem a l’Escola, passava moltes tardes de dissabte a casa del meu amic. Bàsicament per a xerrar, jugar amb els jocs d’ordinador de l’època, figurar-nos que érem els reis del món i, amb el temps, per a admirar la seva col·lecció de discs, encara ara en evolució. Sempre m’hi havia sentit molt acollit, com un més de casa.
Ara feia molts anys que no entrava en aquella llar, i, malgrat tot, m’hi vaig sentir tan ben acollit i honrat com sempre. Em vaig tornar a sentir amb setze o disset anys. Com si no hagués passat el temps. Em vaig trobar com novament com un nano. Aquella nit de Reis, fins i tot, vaig tenir el neguit propi de les criatures. Tal vegada hi van tenir a veure els fesols. Estaven per a repetir.
Gràcies, família.
Nit de Reis de 2006
Amb l’àvia, l’Emília, en Jordi, la Rosanna i l’Antonio, en Jordi i la Rosa i els nens Laia, Àlex, Pol i Beth.
Oi tant que vas repetir.
No em delatis!