Sense cum laude, però amb Matrícula d’Honor
Abans que algú m’ho pregunti quan em trobi pel carrer després de la final de la UEFA d’avui: hem fet una UEFA sensacional i estic o-r-g-u-l-l-o-s-í-s-s-i-m de la feina feta per l’equip fins al final. Hem caigut, però amb dignitat.
Com William Wallace. L’important és el que sortirà de la derrota d’avui.
Gràcies per interessar-vos per mi i fins demà, que no ha estat res.
Només comentar-te, (que per un dia),hem sigut pericos, hem disfrutat, i hem vist un equip, que a diferència d’altres, ha corregut i s’ho ha deixat tot al camp.
Tot plegat, us farà forts!
Hem passat set dies meravellosos al Domus de Maçanós. Un casa preciosa, ben arreglada, amb molts espais, tant interiors com exteriors, que fan que t’hi trobis com a casa. Pau i tranquil·litat,
bon tracte, discreció (la Irina, atenta i encantadora). Boscos magnífics, camins per anar amunt i avall, belles postes de sol… Ens hi hem trobat molt bé. Hi tornarem.
Molt benvinguda, Consol, i moltes gràcies per venir al blog i explicar-ho! No deixis de tornar a deixar els teus comentaris un altre dia.