Aquí no quedava ni el Perry…
En atenció a les diverses peticions del respectable, reprenc l’activitat bloggera dos mesos després de la darrera inserció publicitària. Lamento molt haver-vos deixat tan abandonats en els darrers temps. Moltes coses han passat pel camí que m’agradarà explicar-vos properament i amb tota la calma del món.
Veig que el post de la sidra Magners és el que més interès i comentaris ha anat generant en els darrers temps. Millor. En part em sento orgullós d’haver recomanat el producte des de l’estiu passat, només uns mesos abans que aterrés al nostre país amb una molt bona campanya de comunicació. Només hi trobo un greu defecte: la publicitat espanyola és l’única que recomana prendre el producte amb glaçons de gel. Us imagineu veure cervesa amb glaçons? La Magners tampoc s’ha de veure així. Freda sí, però millor de la nevera, creieu-me.
Com veieu he decidit celebrar el retorn a la vida pública d’aquest Gargantua amb un canvi d’imatge. Ja me’n direu la vostra opinió.
Cordials salutacions.
Celebro el retorn, sí senyor! El nou aspecte també mola, la novetat sempre va bé.
Això sí, no sé què és això del Perry ni pillo lo del títol, però en fi, què hi farem…
Una braçada!
estic d’acord amb això del gel, la sidra fresqueta si, però amb gel no :S
És com veure aigua amb glasons :S
quin mal rollo