Com anar a una galeria d’art
Fent neteja he trobat una fotografia que vaig fer aquesta passada primavera, en ocasió d’un dinar de treball. És del restaurant El Racó d’en Freixa, de Barcelona. El seu cuiner, en Ramon Freixa, és un xicot jove que he vist en molts programes de televisió i escoltat en diversos programes de ràdio. Aparenta un caràcter senzill i reposat i demostra, a més, una sensibilitat inacabable en la cuina. Tal vegada és un dels alquimistes culinaris més importants del país. Compta amb una estrella Michelin.
La seva és una cuina bona, selecta i exclusiva, tot i que només a l’alçada de qui la pugui pagar. Amb tot, jo sóc dels que penso que paga la pena tastar-la, ni que sigui una vegada a la vida. Hi ha persones a qui els agrada l’art i que estan disposades a viatjar a llunyanes ciutats del món per a entrar en museus i veure grans obres d’autors reconeguts. Ho fan en contades ocasions, però ho fan. Opino que menjar en un restaurant com el de Ramon Freixa pot produir el mateix plaer que visitar el Prado o el Louvre, tot i que admeto que, encara que pugués, no hi aniria cada dia.
La foto que aquí presento és només la d’un plat d’aperitius selectes. Hi reconec uns ous durs de guatlla amb maionesa de tonyina, uns bunyols, unes gelatines i, atenció, unes patates fregides circulars amb cor de maionesa amb gust de xoriço. Ja no recordo què és L’aperitiu lila del davant de tot. Totes les presentacions d’aquell dia eren de l’estil: uns colors vius i unes formes atractives. Res a l’atzar, tot és fruit d’un gran domini i una gran sensibilitat.
Per si algú hi està interessat, el Racó d’en Freixa té la seu al Carrer Sant Elies, 22 de Barcelona, i una web aquí. Us recomano que la visiteu per veure altres fotografies, encara més boniques, de menjars del cuiner.
Deixa un comentari