Karakia sota el paral·lel 42

Karakia es el títol d’un programa del Canal 33 que és digne de veure. Mentre les altres cadenes acaben les notícies o bé ja han passat als xous i als concursos, des de fa un temps que a casa busquem amb delit l’emissió d’aquest espai dedicat a les cuines dels “nous catalans”.

D’acord amb la pàgina principal del programa, el mot Karakia prové de la llengua maorí de Nova Zelanda i la Polinèsia i és un femení que significa “pregària”. En la mitologia de les illes Samoa -diu la presentació- es feia servir per a obrir la terra i cuinar en un forn subterrani el menjar dels déus. També a la web se’ns ofereix la semblança fonètica de la paraula en qüestió: aquí.

Hi tinc coneguts, a Nova Zelanda. No són maorís. Més aviat saxons, però viuen en un país que, malgrat no haver visitat, crec que conec bé per alguns detalls. A destacar, culinàriament, el Vodka “Below 42” (en honor a que el país es troba “sota el paral·lel 42″) i una xocolata que rivalitza amb la de Suïssa. He provat, per exemple, l’especialitat de patates fregides de bossa banyades en xocolata. Impressionants. El meu amic Peter, des d’Auckland, m’ha subministrat abastament, d’una i altra cosa, en els darrers anys. 

En Peter és un individu a qui vaig conèixer per feina i de qui m’he anat fent amic amb els anys. Precisament, perquè comparteixo aquest interès per conèixer la gent de lluny que, per algun motiu, ha vingut a casa nostra, estic d’acord amb els plantejaments del programa televisiu. A saber:

“No coneixem prou les comunitats i cultures que conviuen amb nosaltres. En alguns casos en sentim a parlar a través dels mitjans de comunicació, ens assabentem d’algun dels seus problemes d’immigrants; en d’altres, ens conformem amb els tòpics que hem après. La realitat és que desconeixem la major part dels costums, de la riquesa cultural dels nous vinguts, dels veïns que tenim tan a prop i que semblen tan lluny.

“Ens hem acostumat a rebutjar les diferències entre nosaltres quan el que hauríem de fer és aprendre’n coses i fruir-ne.”

Actualment viuen a Catalunya, principalment a Barcelona i rodalia, comunitats d’immigrants provinents de més de 160 països. De vegades poden ser unes quantes desenes de persones, però en molts casos les comunitats es compten per milers (com en els casos més coneguts dels magribins, dels llatinoamericans o dels xinesos).

Cada un dels programes està dedicat a una d’aquestes comunitats culturals que viuen a Catalunya, especialment a l’àrea metropolitana de Barcelona, però també a la resta del Principat, on el paisatge humà ha canviat al llarg d’aquestes últimes dècades amb l’arribada de nombrosos ciutadans d’altres països a la recerca de feina i benestar.

“La cuina de tot el món, per diferent que sigui, sempre es podrà cuinar en el mateix fogó.”

El fil conductor del programa Karakia és gastronòmic. Al llarg de mitja hora el discurs narratiu enllaça ingredients culinaris i humans. Aprenem com és la vida quotidiana dels nostres veïns, com s’integren a la vida social catalana, com són els costums tradicionals que han portat dels seus països i com els transmeten als fills. Aprenem també a cuinar els seus plats, coneixem els fonaments de la seva cuina, parlem dels ingredients, dels àpats més representatius i dels més desconeguts.” (font: web de karakia)

La web del programa es deixa veure i també inclou moltes de les receptes que, puntualment, cada dimarts a les 22.00h, ens ofereix el Canal 33.

Recomano vivament la visió d’aquest espai. Imprescindible per aquells de vosaltres que desitjeu veure com es fa, com es comparteix, i com senta, un bon àpat de qualsevol part del món.

La foto surt d’aquí.

~ per Gargantua a Gener 20, 2009.